DIUMENGE XXIII DURANT L'ANY (A)

06/09/2020

Lectura de la profecia d'Ezequiel (Ez 33,7-9)

El Senyor em diguĂ©: «Fill d’home, t’he fet sentinella perquĂš vetllis sobre el poble d’Israel. Quan sentis dels meus llavis una paraula, els has d’advertir de part meva. Si jo amenaço el pecador amb la mort i tu no li dius res i no l’adverteixes que s’aparti del camĂ­ del mal, ell morirĂ  per culpa seva, perĂČ jo et farĂ© responsable de la seva sang. Ara, si tu l’havies advertit que s’apartĂ©s del mal camĂ­ i es convertĂ­s, perĂČ no s’ha convertit, ell morirĂ  per culpa seva, i tu haurĂ s salvat la teva vida.»

Salm responsorial [94,1-2,6.7,8.9 (R.: 8)]

Veniu, celebrem el Senyor amb crits de festa,
aclamem la Roca que ens salva;
presentem-nos davant seu a lloar-lo,
aclamem-lo amb els nostres cants.

R. Tant de bo que avui sentĂ­ssiu la veu del Senyor:
«No enduriu els vostres cors.»


Veniu, prosternem-nos i adorem-lo,
agenollem-nos davant del Senyor, que ens ha creat;
ell Ă©s el nostre DĂ©u i nosaltres som el poble que ell pastura,
el ramat que ell mateix guia. R.

Tant de bo que avui sentĂ­ssiu la seva veu:
«No enduriu els vostres cors com a Meribà,
com el dia de MassĂ , en el desert,
quan van posar-me a prova els vostres pares,
i em temptaren, tot i haver vist les meves obres.» R.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 13,8-10)

Germans, no quedeu a deure res a ningĂș. L’Ășnic deute vostre ha de ser el d’estimar-vos els uns als altres. Qui estima els altres, ha complert la Llei. No cometre adulteri, no matar, no robar, no desitjar allĂČ que Ă©s d’un altre, i qualsevol altre manament, es troba en aquestes paraules: Estima els altres com a tu mateix. Qui estima no fa cap mal als altres. Estimar Ă©s tota la Llei.

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu (Mt 18,15-20)

En aquell temps, JesĂșs diguĂ© als deixebles: «Si el teu germĂ  peca, ves a trobar-lo i parleu-ne vosaltres dos sols. Si te’n fa cas, t’haurĂ s guanyat el germĂ . Si no te’n fa cas, crida’n un altre o dos mĂ©s, perquĂš la causa sigui judicada per la paraula de dos o tres testimonis. Si tampoc no feia cas d’ells, parla’n a la comunitat reunida. Si ni tan sols de la comunitat no volia fer cas, considera’l com si fos un pagĂ  o un publicĂ . Us ho dic amb tota veritat: Tot allĂČ que lligareu a la terra, quedarĂ  lligat al cel, i tot allĂČ que deslligareu a la terra, quedarĂ  deslligat al cel. Us asseguro tambĂ© que si dos de vosaltres aquĂ­ a la terra s’avenen a demanar alguna cosa, el meu Pare del cel els la concedirĂ , perquĂš on n’hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo soc enmig d’ells.»

Start typing and press Enter to search